dissabte, 18 de desembre de 2010

18 de desembre del 2005

Com he canviat en aquest darrers tres mesos des de que vam escriure aquí per darrera vegada. Ja peso més de 4,7 kg i la talla és de més de 58 cm. I tinc 9 mesos! Sóc tota una senyoreta!

Avui acabem de tornar de passar el cap de setmana a Andorra. Hem anat també amb els 4 avis. Ha estat una escapada per veure a la família d'Andorra. Han estat molt contents. I com he estat molt bona nena, han quedat encantats. De fet he menjat molt i dormit encara més. A més, he anat a uns quants restaurants i els grans poden dinar prou tranquils sense que jo els faci passar mals moments. A més, con sóc molt riallera, tots estan encantats amb mi. I els avis, especialment. Se'ls veu tant i tant feliços. La meva presència a millorat molt les seves vides. Fins i tot la de gent que no em coneix. He anat a unes quantes residències de vells on hi viuen tietes-àvies o revesàvies, i tots els del voltant es queden bocabadats amb mi.

Aquesta no ha estat la meva primera escapada a l'estranger. El cap de setmana anterior vam anar a França amb els amics de Girona... Al setembre vam anar a Barbastre, a una mitja marató del pare.

Durant tot aquest temps, he continuat fent visites als metges, però els que no m'han donat l'alta m'ha donat visita pel mes de juny de l'any que ve. Només vaig cada mes al pediatra i de tant en tant a posar-me vacunes. Bé, ara a l'hivern, em posen unes cada mes per protegir els meus pulmons.

Cada dia que passa sóc més trapella i divertida. Em ric molt i faig riure i fer tonteries als grans. Ja m'aguanto prou assentada i menjo papilles de tots els gustos. La cullera m'encanta.

També he començat a anar a un centre d'atenció precoç, a prop de casa, el Baula, i em fan un seguiment del meu desenvolupament, el qual no està gens malament tenint en compte lo petiteta que vaig nèixer.

Aquest Nadal, serà tota una festa. Serà el meu primer Nadal i el primer de la meva família amb mi. Què n'estem de contents!

dimarts, 7 de setembre de 2010

7 de setembre de 2005

Ui, fa un munt de dies que els pares no escriuen. El dia a dia supera les ganes d'escriure.

Des de l'última vegada que recull aquest escrit he fet un munt de coses.

Però anem pam a pam. Avui fa 9 anys que els pares es van casar. Aquell dia, a diferència d'avui, no va ploure. Portem un parell de dies que plou amb ganes. Jo no havia vist mai ploure, ni així ni de cap altre manera. La veritat és que no em neguiteixa gaire aquest temps.

El 22 d'agost vaig anar amb el pares i els avis d'Horta a Aragües del Puerto. Un petit poble de muntanya al Pirineu aragonès. Allà l'avi tenia un forn de pa amb la seva família quan era jove. Ara hi viuen encara tres tietes. Són totes tres molt alegres i m'han fet mil i una moneries. També hi eren el cosí del pare i la mare de la meva padrina. Han estat quatre dies ben agradables. Aprofitant que estaven per allà, vam anar a veure un cosí del pare i la seva família. Viuen a Barcelona, però eren allà de vacances.

Mentrestant, els avis d'Hospitalet van marxar una semaneta a Noruega. A ells també els agrada viatjar molt. I m'han portat de record un ren de pelutx.

Qui també es va recordar de mi durant les seves vacances va ser una cosina de la mare, i m'ha portat un vestit mexicà maquíssim pel proper estiu.

També he passat amb la mare la nostra primera nit soles. No passava res, només que el pare va marxar dos dies d'excursió al Pirineu. A ell li encanta la muntanya i de tant en tant fa alguna escapadeta.

Ara ja dec pesar una mica més de 3.300 grams. Però ja no anem cada setmana a fer seguiment de pes.

El que sí que em diu tothom és que sóc molt desperta i que els meus ulls són molt expressius. Sempre estic mirant a un costat i un altre per mirar i mirar. He descobert que la tele m'encanta i em queda embobalicada mirant-la. Els pares quan s'adonen me l'apaguen o em giren. Ara també tinc més força i giro el cap quan estic bocaterrosa. També sé recolzar-me amb els peus i aixecar el cul, agafar el mossegador amb les mans i posar-me'l a la boca, però sobretot el que sé fer millor és riure. Faig mil rialles cada dia. M'agrada molt que em diguin coses i ho demostro fent grans rialles. També tinc moltes ganes de parlar i ja faig molts sons com imitant als grans. Els més repetits: aji i angue. De fet, en la visita a la pediatra li va dir a la mare que em veia com una nena feliç i que aviat parlaria. Això que sigui feliç va fer molt contents als pares. Això potser vol dir que no ho estan fent malament del tot.

dimecres, 18 d’agost de 2010

Dijous, 18 d'agost de 2005

Avui fa 5 mesos que vaig néixer i 2 que estic a casa amb els pares. Estic molt bé, i tots estem molt contents. Ja peso 3.050 grams i la meva talla és de 47,5 cm. Cada dia faig més cosetes, i especialment grans rialles. És clar, que avui no és el meu millor dia, perquè m'han posat vacunes i estic una mica tova.

El passat divendres, i fins dilluns, vam anar al poble de l'avia d'Hospitalet, a Lumpiaque, per a que em coneixes els oncles. El viatge va anar perfecte i em vaig sentir ben còmoda.

diumenge, 8 d’agost de 2010

Dilluns 8 d'agost de 2005

Han passat molts dies des de que els pares van escriure per darrera vegada. El dia a dia fa que no tinguin gaires ganes, i sobretot, que no hi pensin. Bé, posem-nos al dia.

Després d'uns dies ingressat l'avi d'Horta va sortir i es trobava molt millor. Va visitar diferents metges que li van canviar els tractaments i sembla que va millor, encara que li han d'ajustar la medicació de la circulació. Avui el pare també l'ha acompanyat a una visita. L'avia d'Horta està prou bé i més tranquil·la.

Els avis d'Hospitalet, com són més joves estan bé. L'avi és un incondicional i sempre acompanya a la mare a les meves visites als metges. Aquest mes de juliol he anat vàries vegades al metge de la vista, continuo igual, al de la pell (ja tinc l'alta), al cirurgià (em controlen el melic), al fisioterapeuta (em fa fer uns exercicis) i al neonatòleg (que diu que estic molt bé). Els pares ja estan de vacances i fem moltes coses plegats.

Els dies 30 i 31 de juliol vaig fer la meva primera excursió amb nit fora de casa. Vam anar a l'Espluga de Francolí on el pare corria una cursa. A l'arribar a la meta em va agafar en braços i vam entrar plegats. Ens van acompanyar en aquesta sortida uns cosins dels pares.

El dia 4 va venir a passar una setmana el meu padrí i companyia. Han marxat un parell de dies a França, a veure que ens expliquen.

Jo mentrestant, també he fet una sortida a Montserrat, i cada dia faig i descobreixo noves coses. Per exemple la setmana passada vaig redescobrir la manteta d'activitats, amb el mirall (a l'altre costat hi ha una nena que fa les mateixes coses que jo) i amb la papallona que vola quan li dono un cop amb la mà.

Cada vegada estic també més riallera i començo a emetre sons que de vegades semblen el que diuen els grans. M'agrada cridar per a que estiguin per mi. M'encanta també veure els pares mentres mengen i dormir. Sóc una mica marmoteta, encara que cada vegada més passo més hores desperta. Per les nits, ja només em desperto una vegada, menjo i continuo dormint.

Ja fa uns dies que menjo cereals barrejats amb la llet, i també suc de taronja i aigua amb unes herbes per a veure si em faciliten el poder fer cacones de manera més còmoda per a mi. Em costa una mica, i sovint els pares han d'estimulant-me.

Ahir vam anar a conèixer una cosineta, filla d'uns cosins de la mare. Està a la Vall d'Hebron, i els pares van aprofitar per anar a veure a les infermeres de neonats. Totes van dir que havia crescut bastant durant aquest temps fora d'allí.

dissabte, 26 de juny de 2010

Diumenge 26 de juny de 2005

Avui he conegut una tieta i una cosina del pare, que serà la meva madrina, i li ha fet molta il·lusió saber-ho.

L'avi d'Horta es troba millor, ha descansat i ja no té les cames inflades. El pare ha anat a veure'l al matí i al vespre. Demà li comencen a fer proves.

S'acaba una setmana moguda per a tots, i per a mi plena de novetats doncs he conegut molta gent, tot i que ja sabia que existien, doncs els pares m'han explicat moltes coses durants les estones de cangur i incubadora.

divendres, 25 de juny de 2010

Dissabte 25 de juny de 2005

Sortida fins a Cervelló. Vaig a conèixer uns amics dels pares, els amics de Girona, i els seus fills. També coneixo als seus avis i els seus cosinets. Déu n'hi do la xerinola que formen tots junts. M'ha agradat el passeig en cotxe fins allà.

dijous, 24 de juny de 2010

Divendres 24 de juny de 2005

Anem a dinar a casa dels avis d'Horta. La cosa s'ha complicat. L'avi Jaime tenia les cames molt inflades i el pare l'ha portat a l'hospital. Finalment, es quedarà uns dies per a que li facin unes proves i controls.

dimecres, 23 de juny de 2010

Dijous 23 de juny de 2005

Anem a la Vall d'Hebron. Avui tinc control de la retinopatia. De moment estic igual. He de tornar d'aquí a 15 dies. La mare i l'avi m'han donat de menjar en un parc proper a l'hospital.

Avui per la revetlla de Sant Joan hem estat a casa dels avis d'Hospitalet. He menjat molt, i quan he aconseguit dormir-me no m'han despertat ni els petardos.

dimarts, 22 de juny de 2010

Dimecres 22 de juny de 2005

Hem anat a un altre pediatra, el de la mútua. És una doctora i a la mare li agrada. M'ha pesat (1.980 gr) i mesurat (40 cm). Això últim l'avi ja ho sabia. Ell m'ha mesurat aquest matí a casa.

dilluns, 21 de juny de 2010

Dimarts 21 de juny de 2005

Visites a metges. El pediatra del CAP diu que peso 1.930 gr. A la tarda visita amb el neonetòleg de la Vall d'Hebron per veure com evolucionen els meus reflexos. Sembla que prou bé. A la nit estic molt cansada que no sé què vull, menjar, dormir... però una cosa és segura, vull estar en braços.

dissabte, 19 de juny de 2010

Diumenge 19 de juny de 2005

A la tarda anem a visitar als avis d'Horta. També han vingut a veure'm a casa d'ells les cosines de la mare. He estat a punt de conèixer als altres cosins, però com que el nen tenia moquets, han pensat que era millor veure'ns un altre dia.

divendres, 18 de juny de 2010

Dissabte 18 de juny de 2005

Avui faig tres mesos i ja estic a casa. La nit ha estat tranquil·la. De fet només demano que em donin de menjar i segueixo dormint. Pels pares és una cosa nova això de tenir-me a casa. Ells no han dormit gaire. No estan acostumats als meus sorollets mentre dormo, i s'han passat la nit despertant-se per si em passava alguna cosa.

Durant el dia m'he anat descompensant en els menjars. No he seguit gaire les pautes horàries. Així que la mare m'ha tingut una bona estona en braços per regular-me.

Pel matí, el primer passeig tots tres junts.

dijous, 17 de juny de 2010

Divendres 17 de juny de 2005

Marxo a casa. Un dia abans de fer els tres mesos. Tots a casa estem molt contents. Un darrer ensurt abans de marxar. Han arribat unes analítiques i m'han sortit les tiroïdes altes. Estan a punt de no deixar-me marxar, però finalment l'endocrinòleg ha dit que els valors són correctes per una prematura com jo. Sortim a les 5 de la tarde. Ens hem acomiadat de totes les infermeres que han tingut cura de mi. A fora estan l'avi i la tieta, qui no para de fer-nos fotos i, després al cotxe, filmar. Hem passat a veure els avis d'Horta, i he descobert que anar en cotxe m'agrada molt. Després a casa, l'altra àvia, també ha estat molt contenta de tenir-me en braços. Encara tothom, excepte els pares, tenen por d'agafar-me, em trobem molt petita i delicada.

dissabte, 12 de juny de 2010

Dilluns 13 de juny de 2005

Avui m'han canviat la incubadora pel llitet. Bé, per a mi és un megallit, doncs em rellisco cap a vall i quedo amagada entre els llençols.

La doctora li ha confirmat a la mare que tot va segons les previsions i que és molt segur que a finals de setmana em donin l'alta. Aquest és el moment esperat, els pares en tenen moltes ganes encara que saben que se'ls obre tot un món de novetats. Però després de tot segur que s'ensurten. Ja tenen tot el que els hi cal per a rebrem a casa. Avui he pesat 1,710 kg i la meva talla és de 38 cm.

Diumenge 12 de juny de 2005

Avui he rebut moltes visites, com que és diumenge. Els avis, els tiets i cosins de la mare, i com no els cosins del poble. El meu pes ha estat aquests dies una mica oscil·lant, però més o menys peso 1,660 kg.

dimecres, 9 de juny de 2010

Dijous 9 de juny de 2005

Continuo agafant pes i m'han tret l'oxígen. Tinc una gana de mil dimonis, i totes les infermeres diuen que sóc molt ploranera. Però jo només intento explicar que tinc gana, caques o quelcom semblant, i com no sé dir-ho d'una altra manera, doncs ploro.

A la presa de les 6 de la tarde després de menjar-me el biberó m'ha quedat amb gana i la mare m'ha posat al pit. De seguida l'he agafat i he xuclat. M'he quedat prou bé, i amb la infermera els pares han decidit que també vindrien a les 9 del vespre a donar-me el pit i el biberó. Ells havien d'estar per l'hospital per participar en un estudi psicològic sobre la prematuritat i els pares.

La mare ha entrat a les 9 del vespre, i jo estava plorant una mica desesperada. M'ha calmat i també ha entrat el pare. L'infermer ha dit que podiem anar tots tres al lactari a donar-me pit i si calia biberó. Així que per primera vegada hem estat tots tres sols, i sense màquines de control. Tot ha anat perfecte. He menjat del pit quasi mitja hora, i després.... 45 cc de biberó. Hem estat tots tres molt agust. Jo, a més, sabia que no estava al mateix lloc de sempre, i movent els ulls a tot arreu intentava esbrinar quin era aquest nou lloc.

dimarts, 8 de juny de 2010

Dimecres 8 de juny de 2005

Notícies ben bones. Ja no porto medicació, i la doctora ha insinuat a la mare que potser la setmana que ve ja estaré a casa. La mare s'ha posat molt contenta i de seguida ha trucat al pare per dir-li. Només esperen que em treguin l'oxígen, que mengi bé i que els dermatòlegs facin una diagnosi de l'al·lèrgia (dermatitis). Això és una bona notícia per a tots. És clar, els avis també s'han posat molt contents en saber-ho.

diumenge, 6 de juny de 2010

Dilluns 6 de juny de 2005

Pes: 1.610 grams. Està clar que aquest pes, o bé el d'ahir, és un error.

Bonquiolitis: els meus mocs van de baixa, però tots els nens del box n'hem tingut.

dissabte, 5 de juny de 2010

Diumenge 5 de juny de 2005

Pes: 1.520 grams

Estic millor de la bronquiolitis. De totes maneres encara em costa menjar una miqueta. Com cada cap de setmana han vingut els avis i els tiets a veure'm. També ha vingut una cosina de l'avi Pepito.

Pel matí només ha vingut la mama. El pare ha anat d'excursió al Montseny amb la gent del Club. En tenia moltes de ganes de sortir. A més, també hi anaven els amics de Girona que li han portat les peces del cotxet que faré servir abans de la cadireta que han comprat els pares.

dimecres, 2 de juny de 2010

Dijous 2 de juny de 2005

Ja vaig vestida. Tot i que és una camisola per mi és un vestit. Fins ara entre el bolquer i els llençols era suficient. Sembla que ja puc anar vestida dins i fora de la incubadora. Estic millor, però encara portaré uns dies les ulleretes d'oxígen.

dimarts, 1 de juny de 2010

Dimecres 1 de juny de 2005

M'han posat oxígen, poquet, però porto les ulleretes al nas. Faig carona d'empiocada i la mare diu que estic molt tova. Tinc moquets ben verds i els metges l'anomenen bronquiolitis, o una cosa similar.

dilluns, 31 de maig de 2010

Dimarts 31 de maig de 2005

De vegades els pares fan broma de quan pesada i grossa estaria ara la mare si jo hagués nascut a terme. De fet, segons els càlculs dels metges jo hauria d'haver sortit de la panxa de la mare cap el 8 de juny. Així que ara estariem plegades a la recta final. Però les coses s'han presentat com s'han presentat i com diuen els pares... naixent el 18 de març fa més temps que em coneixen la cara.

Dissabte els pares van fer alló que molts altres pares fan amb molt més temps: comprar-me quatre coses. I quan dic quatre coses estem parlant d'un número real i no aproximat. Ara ja tinc una banyera blava de l'IKEA, a un preu supermini com jo (5 €), el matalàs i el coixí pel llit de baranes del Ramon que he heretat i el cotxet amb cadira de Chico, doncs el cabàs i la cadireta més petita les heredo de la Sara de Girona. Ah! Els pares també han comprat un mòbil per a penjar-me'l del llitet. Totes les coses que són herència estan completament noves, i els pares pensen que és bo saber aprofitar i comprar quan és necessari, i no malbaratar les coses.

diumenge, 30 de maig de 2010

Dilluns 30 de maig de 2005

Ahir vam celebrar l'aniversari de l'avi Jaime. Al matí tots els avis van venir a veure l'Anna. També van venir uns cosins que viuen a Madrid. Estava molt simpàtica i va fer una mica el ronso per menjar. A la tarda els pares de la mare van repetir, i també van venir els tiets. Aprofitant l'aniversari de l'avi, li vam demanar a la infermera Imma que ens deixés fer una foto. És la primera que tenim de l'Anna amb els ulls oberts i menjant el biberó.

Dissabte, com no podia ser d'una altra manera, també va ser un dia de visites: avis, tietes... Inclús unes bessones amb els seus pares que també havien estat un temps a neonats. Va ser emocionant pels pares.

Ahir diumenge l'Anna pesava 1,410 kg, i avui ha augmentat 20 grams més. La talla també ha augmentat: 37 cm.

Hem començat la setmana amb la dermatitis de l'Anna sense rastre, esperem que la seva delicada pell no torni a enrogir-se. Ara estem pendents del melic, el te molt sortit i infladet. Fa mal efecte però sembla que no és res dolent.

L'Anna està cada cop més riallera i cada cop fa noves i diferents ganyotes. Sembla que segueix les veus i ombres amb la mirada. Quan menja també ho fa bé, la majoria de les vegades, doncs algun cop ha estat nerviosa, adormida o sense ànsies. Però en general és bona nena.

Ens hem acostumat de tal manera a les seves petites mesures que quan veiem un nadó nascut a termini ens sembla que és més gran del normal. I és que l'Anna és tant petita, que haurem d'explicar més d'una vegada a algú les circumstàncies del seu naixement. A voltes, em faig creus com un ésser tan petit es pot fer tan gran.

divendres, 21 de maig de 2010

Diumenge 21 de maig de 2005

L'Anna ja pesa 1,3 kg. Això va bé. Aquesta setmana ja ha fet 2 mesos i menja molt bé. Cada cop veiem que està més espavilada, mou més les mans, els ulls i se la veu més grandeta.

La primera setmana al nou box -ara es troba el que en diuen "intermijos"- l'hem passada una mica a l'expectativa, mirant d'adaptar-nos a les noves infermeres, doncs després de la UCI el tracte és diferent. Però a poc a poc ens anem acostumant. Esperem que aquesta etapa final no se'ns faci llarga. L'Anna només ha de guanyar pes, ella ho sap i es porta molt bé alhora de menjar.

Avui també hem portat el llit de l'Anna a casa. És el llit del fill d'uns amics quan era petit. Vaja, que estem en la fase d'adaptar la casa a l'Anna, de fer-li el lloc.

Durant aquest cap de setmana han vingut a veure a l'Anna els avis, tietes, més oncles, amics dels pares. Tothom diu que està molt gran i guapa, i cada vegada més desperta i maca.

dimarts, 18 de maig de 2010

Dimecres 18 de maig de 2005

Faig 2 mesos i avui em posen les primeres vacunes.



dissabte, 15 de maig de 2010

Diumenge 15 de maig de 2005

Com cada diumenge toca fer repàs del pes. Ja faig 1.180 grams. Això vol dir que en aquesta setmana he guanyat 140 grams. Això està molt bé, oi?

A més, com que ja sóc gran i peso més m'han canviat de box. Ara estic al 3, amb l'Abril, en Bernat i l'Àlex.

Al nou box té coses bones i altres que no ens agraden del tot. El millor de tot és que estic a tocar de la finestra, i això vol dir que tothom que em ve a visitar em pot veure de molt a prop. A més els pares em fan la gitza fins que em surt una ganyota, una mena de rialla o badallo. Vaja, que m'exhibeixen.

Aquest cap de setmana han vingut a veurem els avis, la meva padrina i la seva mare. Tots m'han vist més gran i bonica, això és el que diuen. Demà potser ve més gent doncs és festa.

El que no ens agrada tant del nou box són les infermeres, o millor dit el tracte. Els pares i jo estàvem acostumats a estar força estona junts, però ara després dels 30 minuts de visites, corren les cortines de les finestres que donen al corredor i un dels dos, i a vegades els dos, ha de marxar. Els pares insisteixen i al final els deixen quedar. Als pares no els agrada haver-ho de demanar, doncs volen estar amb mi tal com feien a l'altra box.

diumenge, 9 de maig de 2010

Dilluns 9 de maig de 2005

Avui ha estat un dia de novetats. Sembla ser que he crescut, ara faig 36 cm. I també m'he engreixat 50 grams (pes: 1.090 grams). Això del pes ja sabem que no sempre és el cert, i que després d'una o dues cagadetes perdo entre 10 i 20 grams.

Però la gran novetat de la jornada ha estat la meva primera menjada amb biberó. La infermera m'ha donat una primera presa de 7 cc, després de 10 i quan ha vingut el pare a la tarda una altra de 10 cc. La resta de les menjades del dia han seguit a través de la sonda.




dissabte, 8 de maig de 2010

Diumenge 8 de maig de 2005

Pes: 1.040 grams.

Avui estava de guàrdia el doctor Perepoch, el cap de neonatologia, i quan parlava amb els pares els ha dit que no hi havia res que comentar de mi. La mare ha tret el tema del meu pes, i ell els ha explicat que segurament jo sóc una nena de creixement més lent que els altres nens, de manera que creixeré molt poc a poc. Així que res d'enfadar-se amb mi si menjo poquet, d'acord?

Ahir i avui els pares m'han banyat. Em trobo tant a gust dins l'aigua! Cada dia que passa i els pares fan més coses amb mi, se'ls veu més destres. Fins i tot ja saben com banyar-me, treure'm de l'aigua o aixecar-me de la cadira del cangur amb mi al coll.

Com sempre, el cap de setmana ha estat ple de visites. A més, com ara les infermeres em deixen acostar a la finestra, els pares em porten uns segons per a que els avis em puguin veure de prop. Està bé això, encara que de vegades semblem peixos de l'aquari.

Tots estem contents: els pares, els avis, els oncles i jo mateixa, que la veritat de tant en tant faig algun bram, per a dir que estic aquí, però que estic tant contenta que dormo ben plàcidament malgrat els pares em maregin una mica.

Però no tot són alegries. Fa uns dies que els pares estan tristos, perquè el Pol, amb qui vaig compartir el box B per uns dies, està una mica més malalt. Tots esperem que millori aviat.

dimarts, 4 de maig de 2010

Dimecres 4 de maig de 2005

He conegut el SOL!


Jo, que vaig voler néixer abans per viure tota la primavera sencera, fins avui no m'ha arribat el primer raig de sol, a través dels vidres, és clar.
Al finalitzar la sessió de cangur de la tarda amb el pare, ell m'ha acostat fins a la finestra per a que l'avi em veiés, i el sol de la tarda m'ha obligat a tancar molt fort els ulls i que la mare corregués part de la cortina.
Ha estat una novetat, com també ho ha estat el passeig a braços del pare. És diferent a fer el cangur quiets asseguts en un seient.
Ep! Que torno a superar els 1.000 grams. O hauria de dir 1 kg? Això sona millor, oi? Ara peso 1.010 grams.