divendres, 30 d’abril de 2010

Dissabte 30 d'abril de 2005

Estic millor de la pell. No està tant vermella però amb bastantes pelletes seques. Avui si que ha hagut cangur. A la tarda he avisat al pare de que tenia molta calor muntant un bon sarau de plors.

dijous, 29 d’abril de 2010

Divendres 29 d'abril de 2005

La mare ha començat a treballar, i ara es reparteixen amb el pare l'estar amb mi fent el cangur. És clar, que avui hem començat una mica girats. Tinc una dermatitis per tot el cos i com que m'han posat una cremeta, tots han cregut que era millor que no fes cap sessió de cangur. Ho he trobat a faltar, o això és el que han pensat els pares.

dimecres, 28 d’abril de 2010

Dijous 28 d'abril de 2005

Els pares han rebut per carta el resultat d'unes analítiques, la prova del taló, que em van fer. De fet és un protocol que fan a tots els nadons. Sembla que tinc un aminoàcid d'una proteïna, la fenilalanina, una mica alterada.
La mare ha trucat de seguida a la meva doctora i li ha dit que m'han de repetir la prova. Possiblement no serà res, però si fos positiu pot afectar d'alguna manera el meu sistema neurològic. Els pares estan mig tranquils i mig angoixats fins que no sàpiguen el nou resultat.
Així és la fenilalanina:

dimarts, 27 d’abril de 2010

Dimecres 27 d'abril de 2005

Nou canvi de box. He tornat al Box D, però a una altra ubicació. Com ja no tinc les caquetes colonitzades ja no necessito estar aïllada, això vol dir que torno a la normalitat.

Però el canvi no ha estat rodó del tot. Ara estic més lluny de les finestres i els avis, tiets i altres visites no em podran veure tan bé. Potser aviat, si no hi ha complicacions i agafo més pes, em passen a intermitjos.

dilluns, 26 d’abril de 2010

Dimarts 26 d'abril de 2005

Ja he passat dels 900 grams. Avui peso 910 grams!

diumenge, 25 d’abril de 2010

Dilluns 25 d'abril de 2005

Ahir la infermera em va detectat uns puntets vermells al voltant del coll i en el culet i l'espatlla. Potser són fongs o una irritació. Per si de cas em posen una cremeta pels fongs a les zones més vermelles i oli d'ametlla a la resta de cos per suavitzar la pell. Diuen els pares que avui encara tinc la pell més suau.


dissabte, 24 d’abril de 2010

Diumenge 24 d'abril de 2005

Avui he fet el meu primer bany amb els pares. La infermera els ha ensanyat com fer-ho: jo embolcallada amb una tovallola i la banyera coberta amb una tovallola i un llençol per no relliscar, i plena d'aigua calenta, és clar. La mare m'aguantat el cap i el pare m'ha destapat a poc a poc una part i amb l'esponja m'ha rentat molt suaument. I així amb la resta: ara l'esqueneta, ara una cameta, ara el culet... Jo he estat tot el temps molt relaxada, i no he plorat ni res semblant.

El meu pes: 870 grams.

El llibre que m'han regalat per Sant Jordi té per nom "La margarida té por", i la mare ja me l'ha explicat.

Porto uns dies que estic molt tranquil·la. Diu la mare que potser els greixos extres que em posen a la llet fan que no estigui tant moguda. És clar, que també pensa que potser ja m'he acostumat a la rutina del cangur amb ells i que com estic molt a gust doncs ja no tinc malestar a la panxa, ni ploro...

divendres, 23 d’abril de 2010

Dissabte 23 d'abril de 2005

El meu primer Sant Jordi! No he pogut passejar pels carrers però el pare m'ha fet portar la meva primera rosa. S'ha emocionat tant que fins i tot li saltaven les llàgrimes. Sembla que avui era el dia de les emocions. La meva avia també ha plorat quan la mare m'ha aixecat dins la incubadora i m'ha ensenyat. Estic impacient per saber quin llibre m'han comprat els pares!

Avui també hi ha hagut sessió de fotos. Molt curta, per aprofitar que m'havia tret la sonda de menjar i tenia la cara neta. Minuts després ja tornava a portar la sonda. Diuen que sóc massa petita encara per menjar del pit de la mare o del biberó... però jo no ho crec.


A final del matí he fet una bonica demostració i he fet unes caquetes voladores a la incubadora. Així els avis i les cosines de la mare han pogut veure totes les meves habilitats. Avui eren els pares qui em canviaven, i han hagut de manegar-se amb aquest embolic. Són encara una mica patosos i insegurs movent-me per canviar-me i rentar-me, però a poc a poc van millorant.

dimarts, 20 d’abril de 2010

Dimecres 20 d'abril de 2005

M'han tret la via que portava per als antibiòtics! Ara ja només tinc la sonda per alimentar-me i els sensors que controlen l'oxigenació de la sang i els de les freqüències cardiaca i respiratòria. Després d'un dia de "cagoneta" al matí i a la tarda durant els canguros, avui he estat molt i molt tranquil·la.

diumenge, 18 d’abril de 2010

Dilluns 18 d'abril de 2005

Avui he fet un mes! Diuen que estic bé. Ho hem celebrat amb unes xocolatines que ha portat la mare per a les infermeres i metges. A la tarda els pares han anat a visitar a l'Horacio i l'Edgar, els metges que van fer el seguiment de l'embaràs mentres era al ventre de la mare. Diuen que van sabent de mi però no gaire cosa, només que estic bé. Diuen que amb el pes que tinc, ja no sóc notícia. Crec que això deu ser una cosa bona. Cal ser optimista!

dissabte, 17 d’abril de 2010

Diumenge 17 d'abril de 2005

Peso 760 grams. Porto dos dies perdent pes (10 i 20 gr, respectivament). De totes maneres durant tota aquesta setmana he engreixat molt. El divendres havia arribat a pesar 790 grams. És clar, que darrerament faig unes bones cacones, de vegades amb ajut, i d'altres jo tota sola. Avui he demostrat la meva força. He aconseguit embrutar la incubadora (en un lloc de difícil accés) amb una explosió d'aire amb caques.

Els pares m'han fet unes fotos mentres em feien el cangur. Però no han quedat gaire bé. Hi havia molt poca llum i com les han fet sense flash i no tenen gaire bon pols han sortit mogudes. De totes maneres s'intueixen les meves faccions i que sóc bonica, segons diuen ells.

Ha estat un cap de setmana de visites. Ahir van venir a veure'm la meva madrina, que és cosina del pare, i la mare de la padrina. També un cosi del pare i que serà qui em batejarà, per això és el capellà de la família. Avui a la tarda han vingut els meus avis, els pares del pare. M'han mirat tant que ja saben perfectament com són els meus peus i mans. Estan encantats de lo bonics que els tinc, segons diuen als pares. És clar, que és el poc que em poden veure, perquè mentre estic amb els pares no ensenyo res més. També hi eren uns tiets de la mare, que cada cap de setmana venen a veure'm.

dimecres, 14 d’abril de 2010

Dijous 14 d'abril de 2005

Avui no he tingut un bon dia. Sembla que la transfusió d'ahir, la infecció i les punxadetes que em fan m'han marejat una mica, i al final, m'han hagut de posar de nou oxígen. A més he fet moltes bradicàrdies. Per això, ni matí ni tarda he fet cangur amb els pares. A la tarda, la mare ha plorat. Ha estat la primera vegada que l'he vista plorar. Suposo que patia per mi i que s'ha espantat.

diumenge, 11 d’abril de 2010

Dilluns 11 d'abril de 2005

Avui al migdia m'han canviat de box. He passat del D al B. Tot ho ha provocat un bacteri que se m'ha instal·lat a les cacones, i com sabrem uns dies després, també a la sang. Per això em passen a un altre box per aïllar el bacteri i poder vigilar que no pugui contagiar cap altre nen. El nou box és més petit i en total som tres nadons. Els pares han quedat sorpresos pel canvi, i una mica espantats. La doctora els ha trucat a casa per informar-los i tranquil·litzar-los. La nova infermera també és molt maca.

dissabte, 10 d’abril de 2010

Diumenge 10 d'abril de 2005

Fa dos dies que hem mantinc en 670 grams. Durant aquesta setmana he perdut 10 respecte al dilluns tot i haver guanyat 30 al final de setmana.

Ja fa més d'una setmana que faig "cangur" amb els pares, i em trobo a gust. Quan començo busco la posició més còmoda per a mi, encara que als pares no els hi sembli. Després m'adormo durant la sessió, que pot ser de poc més d'una hora. M'agrada notar la calor dels pares, que em facin petonets, que em parlin, que em cantin o que m'acaronin. De vegades tinc la sensació que els pares em voldrien fer una forta abraçada, però es contenen perquè sóc molt petiteta...

Avui hi ha hagut canvis al box de l'UCI on estic. Una nena ha marxat a un altre box i ha arribat un nen nounat que pesava 5 kg! Aquest ha estat tot el contrari que jo.

diumenge, 4 d’abril de 2010

Dilluns 4 d'abril de 2005

Avui a la tarda he tornat a fer "cangur" amb el pare. La sessió del matí, que havia de fer amb la mare, ha quedat ajornada doncs poc abans de començar m'han fet un encefalograma i les infermeres han aconsellat a la mare de deixar-me descansar.
Cada dia em pesen i em mesuren i segons les dades de control avui ja peso 650 grams. Per si no ho havia dit vaig néixer amb 560 grams de pes, i a l'endemà vaig perdre fins a 490 grams. Vaja que això de guanyar pes serà molt lent.

dissabte, 3 d’abril de 2010

Diumenge 3 d'abril de 2005

Avui ha vingut a conèixer-me el que serà el meu padrí de bateig. Ell encara no ho sap, però els pares ja ho tenen pensat. Vaja, estem parlant del cosí de la mare, que viu al poble del costat on va néixer la meva àvia, a l'Aragó. També hi eren, és clar, la seva dona i les filles. Després de conèixer a tots els avis i alguns cosins dels pares, a poc a poc vaig sabent que hi ha molta gent que em vol conèixer.

A la tarda no hem pogut fer "cangur" amb el pare. M'han hagut de fer una transfusió de sang perquè les analítiques d'aquest matí han indicat que tinc una mica d'anemia, la qual cosa que afavoreix les bradicardies que comencen a amoinar als pares
.

dijous, 1 d’abril de 2010

Divendres 1 d'abril de 2005

Avui faig 15 dies, i per celebrar-ho avui també és el primer dia que faré "cangur". Així és com anomenen les infermeres al fet que estigui despulladeta sobre el pit, també nu, del pare o de la mare.

Pel matí ho he fet amb la mare, i ha estat una sensació fantàstica per les dues. La mare, tot i lo petita que sóc, estava molt tranquil·la tenint-me a sobre. Jo també estava molt tranquil·la i he dormit l'hora llarga que ha durat la sessió. Això de notar l'escalforeta d'una i altra persona, la seva respiració, el batec del cor, o d'adormir-se mentre m'acaronen l'esquena i el caparró és millor que estar a l'incubadora. Ha estat sensacional per les dues! És clar, que la meva alegria ha estat tan gran que li he fet el primer regalet a la mare: una pixadeta.

A la tarda ha estat el torn del pare. I també ha estat un moment molt intens per a tots dos. Ho ha estat tant, que el regalet que li he fet al pare ha estat en forma sòlida. Demà en farem més de "cangur", i l'altre, i l'altre.