dissabte, 8 de maig de 2010

Diumenge 8 de maig de 2005

Pes: 1.040 grams.

Avui estava de guàrdia el doctor Perepoch, el cap de neonatologia, i quan parlava amb els pares els ha dit que no hi havia res que comentar de mi. La mare ha tret el tema del meu pes, i ell els ha explicat que segurament jo sóc una nena de creixement més lent que els altres nens, de manera que creixeré molt poc a poc. Així que res d'enfadar-se amb mi si menjo poquet, d'acord?

Ahir i avui els pares m'han banyat. Em trobo tant a gust dins l'aigua! Cada dia que passa i els pares fan més coses amb mi, se'ls veu més destres. Fins i tot ja saben com banyar-me, treure'm de l'aigua o aixecar-me de la cadira del cangur amb mi al coll.

Com sempre, el cap de setmana ha estat ple de visites. A més, com ara les infermeres em deixen acostar a la finestra, els pares em porten uns segons per a que els avis em puguin veure de prop. Està bé això, encara que de vegades semblem peixos de l'aquari.

Tots estem contents: els pares, els avis, els oncles i jo mateixa, que la veritat de tant en tant faig algun bram, per a dir que estic aquí, però que estic tant contenta que dormo ben plàcidament malgrat els pares em maregin una mica.

Però no tot són alegries. Fa uns dies que els pares estan tristos, perquè el Pol, amb qui vaig compartir el box B per uns dies, està una mica més malalt. Tots esperem que millori aviat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada