dissabte, 26 de juny de 2010

Diumenge 26 de juny de 2005

Avui he conegut una tieta i una cosina del pare, que serà la meva madrina, i li ha fet molta il·lusió saber-ho.

L'avi d'Horta es troba millor, ha descansat i ja no té les cames inflades. El pare ha anat a veure'l al matí i al vespre. Demà li comencen a fer proves.

S'acaba una setmana moguda per a tots, i per a mi plena de novetats doncs he conegut molta gent, tot i que ja sabia que existien, doncs els pares m'han explicat moltes coses durants les estones de cangur i incubadora.

divendres, 25 de juny de 2010

Dissabte 25 de juny de 2005

Sortida fins a Cervelló. Vaig a conèixer uns amics dels pares, els amics de Girona, i els seus fills. També coneixo als seus avis i els seus cosinets. Déu n'hi do la xerinola que formen tots junts. M'ha agradat el passeig en cotxe fins allà.

dijous, 24 de juny de 2010

Divendres 24 de juny de 2005

Anem a dinar a casa dels avis d'Horta. La cosa s'ha complicat. L'avi Jaime tenia les cames molt inflades i el pare l'ha portat a l'hospital. Finalment, es quedarà uns dies per a que li facin unes proves i controls.

dimecres, 23 de juny de 2010

Dijous 23 de juny de 2005

Anem a la Vall d'Hebron. Avui tinc control de la retinopatia. De moment estic igual. He de tornar d'aquí a 15 dies. La mare i l'avi m'han donat de menjar en un parc proper a l'hospital.

Avui per la revetlla de Sant Joan hem estat a casa dels avis d'Hospitalet. He menjat molt, i quan he aconseguit dormir-me no m'han despertat ni els petardos.

dimarts, 22 de juny de 2010

Dimecres 22 de juny de 2005

Hem anat a un altre pediatra, el de la mútua. És una doctora i a la mare li agrada. M'ha pesat (1.980 gr) i mesurat (40 cm). Això últim l'avi ja ho sabia. Ell m'ha mesurat aquest matí a casa.

dilluns, 21 de juny de 2010

Dimarts 21 de juny de 2005

Visites a metges. El pediatra del CAP diu que peso 1.930 gr. A la tarda visita amb el neonetòleg de la Vall d'Hebron per veure com evolucionen els meus reflexos. Sembla que prou bé. A la nit estic molt cansada que no sé què vull, menjar, dormir... però una cosa és segura, vull estar en braços.

dissabte, 19 de juny de 2010

Diumenge 19 de juny de 2005

A la tarda anem a visitar als avis d'Horta. També han vingut a veure'm a casa d'ells les cosines de la mare. He estat a punt de conèixer als altres cosins, però com que el nen tenia moquets, han pensat que era millor veure'ns un altre dia.

divendres, 18 de juny de 2010

Dissabte 18 de juny de 2005

Avui faig tres mesos i ja estic a casa. La nit ha estat tranquil·la. De fet només demano que em donin de menjar i segueixo dormint. Pels pares és una cosa nova això de tenir-me a casa. Ells no han dormit gaire. No estan acostumats als meus sorollets mentre dormo, i s'han passat la nit despertant-se per si em passava alguna cosa.

Durant el dia m'he anat descompensant en els menjars. No he seguit gaire les pautes horàries. Així que la mare m'ha tingut una bona estona en braços per regular-me.

Pel matí, el primer passeig tots tres junts.

dijous, 17 de juny de 2010

Divendres 17 de juny de 2005

Marxo a casa. Un dia abans de fer els tres mesos. Tots a casa estem molt contents. Un darrer ensurt abans de marxar. Han arribat unes analítiques i m'han sortit les tiroïdes altes. Estan a punt de no deixar-me marxar, però finalment l'endocrinòleg ha dit que els valors són correctes per una prematura com jo. Sortim a les 5 de la tarde. Ens hem acomiadat de totes les infermeres que han tingut cura de mi. A fora estan l'avi i la tieta, qui no para de fer-nos fotos i, després al cotxe, filmar. Hem passat a veure els avis d'Horta, i he descobert que anar en cotxe m'agrada molt. Després a casa, l'altra àvia, també ha estat molt contenta de tenir-me en braços. Encara tothom, excepte els pares, tenen por d'agafar-me, em trobem molt petita i delicada.

dissabte, 12 de juny de 2010

Dilluns 13 de juny de 2005

Avui m'han canviat la incubadora pel llitet. Bé, per a mi és un megallit, doncs em rellisco cap a vall i quedo amagada entre els llençols.

La doctora li ha confirmat a la mare que tot va segons les previsions i que és molt segur que a finals de setmana em donin l'alta. Aquest és el moment esperat, els pares en tenen moltes ganes encara que saben que se'ls obre tot un món de novetats. Però després de tot segur que s'ensurten. Ja tenen tot el que els hi cal per a rebrem a casa. Avui he pesat 1,710 kg i la meva talla és de 38 cm.

Diumenge 12 de juny de 2005

Avui he rebut moltes visites, com que és diumenge. Els avis, els tiets i cosins de la mare, i com no els cosins del poble. El meu pes ha estat aquests dies una mica oscil·lant, però més o menys peso 1,660 kg.

dimecres, 9 de juny de 2010

Dijous 9 de juny de 2005

Continuo agafant pes i m'han tret l'oxígen. Tinc una gana de mil dimonis, i totes les infermeres diuen que sóc molt ploranera. Però jo només intento explicar que tinc gana, caques o quelcom semblant, i com no sé dir-ho d'una altra manera, doncs ploro.

A la presa de les 6 de la tarde després de menjar-me el biberó m'ha quedat amb gana i la mare m'ha posat al pit. De seguida l'he agafat i he xuclat. M'he quedat prou bé, i amb la infermera els pares han decidit que també vindrien a les 9 del vespre a donar-me el pit i el biberó. Ells havien d'estar per l'hospital per participar en un estudi psicològic sobre la prematuritat i els pares.

La mare ha entrat a les 9 del vespre, i jo estava plorant una mica desesperada. M'ha calmat i també ha entrat el pare. L'infermer ha dit que podiem anar tots tres al lactari a donar-me pit i si calia biberó. Així que per primera vegada hem estat tots tres sols, i sense màquines de control. Tot ha anat perfecte. He menjat del pit quasi mitja hora, i després.... 45 cc de biberó. Hem estat tots tres molt agust. Jo, a més, sabia que no estava al mateix lloc de sempre, i movent els ulls a tot arreu intentava esbrinar quin era aquest nou lloc.

dimarts, 8 de juny de 2010

Dimecres 8 de juny de 2005

Notícies ben bones. Ja no porto medicació, i la doctora ha insinuat a la mare que potser la setmana que ve ja estaré a casa. La mare s'ha posat molt contenta i de seguida ha trucat al pare per dir-li. Només esperen que em treguin l'oxígen, que mengi bé i que els dermatòlegs facin una diagnosi de l'al·lèrgia (dermatitis). Això és una bona notícia per a tots. És clar, els avis també s'han posat molt contents en saber-ho.

diumenge, 6 de juny de 2010

Dilluns 6 de juny de 2005

Pes: 1.610 grams. Està clar que aquest pes, o bé el d'ahir, és un error.

Bonquiolitis: els meus mocs van de baixa, però tots els nens del box n'hem tingut.

dissabte, 5 de juny de 2010

Diumenge 5 de juny de 2005

Pes: 1.520 grams

Estic millor de la bronquiolitis. De totes maneres encara em costa menjar una miqueta. Com cada cap de setmana han vingut els avis i els tiets a veure'm. També ha vingut una cosina de l'avi Pepito.

Pel matí només ha vingut la mama. El pare ha anat d'excursió al Montseny amb la gent del Club. En tenia moltes de ganes de sortir. A més, també hi anaven els amics de Girona que li han portat les peces del cotxet que faré servir abans de la cadireta que han comprat els pares.

dimecres, 2 de juny de 2010

Dijous 2 de juny de 2005

Ja vaig vestida. Tot i que és una camisola per mi és un vestit. Fins ara entre el bolquer i els llençols era suficient. Sembla que ja puc anar vestida dins i fora de la incubadora. Estic millor, però encara portaré uns dies les ulleretes d'oxígen.

dimarts, 1 de juny de 2010

Dimecres 1 de juny de 2005

M'han posat oxígen, poquet, però porto les ulleretes al nas. Faig carona d'empiocada i la mare diu que estic molt tova. Tinc moquets ben verds i els metges l'anomenen bronquiolitis, o una cosa similar.