dimecres, 9 de juny de 2010

Dijous 9 de juny de 2005

Continuo agafant pes i m'han tret l'oxígen. Tinc una gana de mil dimonis, i totes les infermeres diuen que sóc molt ploranera. Però jo només intento explicar que tinc gana, caques o quelcom semblant, i com no sé dir-ho d'una altra manera, doncs ploro.

A la presa de les 6 de la tarde després de menjar-me el biberó m'ha quedat amb gana i la mare m'ha posat al pit. De seguida l'he agafat i he xuclat. M'he quedat prou bé, i amb la infermera els pares han decidit que també vindrien a les 9 del vespre a donar-me el pit i el biberó. Ells havien d'estar per l'hospital per participar en un estudi psicològic sobre la prematuritat i els pares.

La mare ha entrat a les 9 del vespre, i jo estava plorant una mica desesperada. M'ha calmat i també ha entrat el pare. L'infermer ha dit que podiem anar tots tres al lactari a donar-me pit i si calia biberó. Així que per primera vegada hem estat tots tres sols, i sense màquines de control. Tot ha anat perfecte. He menjat del pit quasi mitja hora, i després.... 45 cc de biberó. Hem estat tots tres molt agust. Jo, a més, sabia que no estava al mateix lloc de sempre, i movent els ulls a tot arreu intentava esbrinar quin era aquest nou lloc.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada