diumenge, 8 d’agost de 2010

Dilluns 8 d'agost de 2005

Han passat molts dies des de que els pares van escriure per darrera vegada. El dia a dia fa que no tinguin gaires ganes, i sobretot, que no hi pensin. Bé, posem-nos al dia.

Després d'uns dies ingressat l'avi d'Horta va sortir i es trobava molt millor. Va visitar diferents metges que li van canviar els tractaments i sembla que va millor, encara que li han d'ajustar la medicació de la circulació. Avui el pare també l'ha acompanyat a una visita. L'avia d'Horta està prou bé i més tranquil·la.

Els avis d'Hospitalet, com són més joves estan bé. L'avi és un incondicional i sempre acompanya a la mare a les meves visites als metges. Aquest mes de juliol he anat vàries vegades al metge de la vista, continuo igual, al de la pell (ja tinc l'alta), al cirurgià (em controlen el melic), al fisioterapeuta (em fa fer uns exercicis) i al neonatòleg (que diu que estic molt bé). Els pares ja estan de vacances i fem moltes coses plegats.

Els dies 30 i 31 de juliol vaig fer la meva primera excursió amb nit fora de casa. Vam anar a l'Espluga de Francolí on el pare corria una cursa. A l'arribar a la meta em va agafar en braços i vam entrar plegats. Ens van acompanyar en aquesta sortida uns cosins dels pares.

El dia 4 va venir a passar una setmana el meu padrí i companyia. Han marxat un parell de dies a França, a veure que ens expliquen.

Jo mentrestant, també he fet una sortida a Montserrat, i cada dia faig i descobreixo noves coses. Per exemple la setmana passada vaig redescobrir la manteta d'activitats, amb el mirall (a l'altre costat hi ha una nena que fa les mateixes coses que jo) i amb la papallona que vola quan li dono un cop amb la mà.

Cada vegada estic també més riallera i començo a emetre sons que de vegades semblen el que diuen els grans. M'agrada cridar per a que estiguin per mi. M'encanta també veure els pares mentres mengen i dormir. Sóc una mica marmoteta, encara que cada vegada més passo més hores desperta. Per les nits, ja només em desperto una vegada, menjo i continuo dormint.

Ja fa uns dies que menjo cereals barrejats amb la llet, i també suc de taronja i aigua amb unes herbes per a veure si em faciliten el poder fer cacones de manera més còmoda per a mi. Em costa una mica, i sovint els pares han d'estimulant-me.

Ahir vam anar a conèixer una cosineta, filla d'uns cosins de la mare. Està a la Vall d'Hebron, i els pares van aprofitar per anar a veure a les infermeres de neonats. Totes van dir que havia crescut bastant durant aquest temps fora d'allí.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada