dissabte, 18 de desembre de 2010

18 de desembre del 2005

Com he canviat en aquest darrers tres mesos des de que vam escriure aquí per darrera vegada. Ja peso més de 4,7 kg i la talla és de més de 58 cm. I tinc 9 mesos! Sóc tota una senyoreta!

Avui acabem de tornar de passar el cap de setmana a Andorra. Hem anat també amb els 4 avis. Ha estat una escapada per veure a la família d'Andorra. Han estat molt contents. I com he estat molt bona nena, han quedat encantats. De fet he menjat molt i dormit encara més. A més, he anat a uns quants restaurants i els grans poden dinar prou tranquils sense que jo els faci passar mals moments. A més, con sóc molt riallera, tots estan encantats amb mi. I els avis, especialment. Se'ls veu tant i tant feliços. La meva presència a millorat molt les seves vides. Fins i tot la de gent que no em coneix. He anat a unes quantes residències de vells on hi viuen tietes-àvies o revesàvies, i tots els del voltant es queden bocabadats amb mi.

Aquesta no ha estat la meva primera escapada a l'estranger. El cap de setmana anterior vam anar a França amb els amics de Girona... Al setembre vam anar a Barbastre, a una mitja marató del pare.

Durant tot aquest temps, he continuat fent visites als metges, però els que no m'han donat l'alta m'ha donat visita pel mes de juny de l'any que ve. Només vaig cada mes al pediatra i de tant en tant a posar-me vacunes. Bé, ara a l'hivern, em posen unes cada mes per protegir els meus pulmons.

Cada dia que passa sóc més trapella i divertida. Em ric molt i faig riure i fer tonteries als grans. Ja m'aguanto prou assentada i menjo papilles de tots els gustos. La cullera m'encanta.

També he començat a anar a un centre d'atenció precoç, a prop de casa, el Baula, i em fan un seguiment del meu desenvolupament, el qual no està gens malament tenint en compte lo petiteta que vaig nèixer.

Aquest Nadal, serà tota una festa. Serà el meu primer Nadal i el primer de la meva família amb mi. Què n'estem de contents!